• DIXIT DOMINUS Vivaldi, Mozart, Handel
  • DIXIT DOMINUS Vivaldi, Mozart, Handel
Shop > SACD
DIXIT DOMINUS Vivaldi, Mozart, Handel
15,00
+ cost d'enviament
Llista de cançons (extractes)
Info

Referència: AVSA 9918

    M. Mathiéu, H. Bayodi-Hirt, A. Roth Constanzo, M. Sakurada, F. Zanasi

  • La Capella Reial de Catalunya
  • Le Concert des Nations
  • Jordi Savall

Dixit Dominus és el text amb al qual comença la versió llatina, adoptada com a oficial per l’església catòlica, del salm 110 (110 segons la numeració original, hebrea; 109 segons la versió grega, adoptada posteriorment per la Vulgata). Tradicionalment, la seva composició ha estat atribuïda al mateix rei David. Probablement es referiria a alguna victòria del poble d’Israel sobre els seus enemics, sota el comandament del rei, el qual hauria posat aquests enemics –simbòlicament, i utilitzant una simbologia de procedència oriental– com a escambell del seus peus (verset 1); també s’ha apuntat la possibilitat que provingués d’una cerimònia d’entronització (Seu a la meva dreta; verset 1) en la qual potser tindria el seu lloc el ritus que relata el verset 9. En el text de l’inici, poc clar, on es diu “Oracle del Senyor al meu Senyor”, el primer d’aquests Senyors seria Déu, mentre que el segon seria el mateix rei David. Posteriorment, en el Nou Testament, es va fer una interpretació messiànica d’aquest text, segons la qual aquest segon Dominus ja no es refereix a David sinó a Jesucrist.

Descripció

DIXIT DOMINUS

Dixit Dominus és el text amb al qual comença la versió llatina, adoptada com a oficial per l’església catòlica, del salm 110 (110 segons la numeració original, hebrea; 109 segons la versió grega, adoptada posteriorment per la Vulgata). Tradicionalment, la seva composició ha estat atribuïda al mateix rei David. Probablement es referiria a alguna victòria del poble d’Israel sobre els seus enemics, sota el comandament del rei, el qual hauria posat aquests enemics –simbòlicament, i utilitzant una simbologia de procedència oriental– com a escambell del seus peus (verset 1); també s’ha apuntat la possibilitat que provingués d’una cerimònia d’entronització (Seu a la meva dreta; verset 1) en la qual potser tindria el seu lloc el ritus que relata el verset 9. En el text de l’inici, poc clar, on es diu “Oracle del Senyor al meu Senyor”, el primer d’aquests Senyors seria Déu, mentre que el segon seria el mateix rei David. Posteriorment, en el Nou Testament, es va fer una interpretació messiànica d’aquest text, segons la qual aquest segon Dominus ja no es refereix a David sinó a Jesucrist.

Es tracta d’un dels salms més populars, atès que d’ençà de l’edat mitjana té un lloc reservat al començament de l’ofici de vespres –la part de l’ofici diví que correspon a la pregària del vespre– del diumenge. Això explicaria l’altíssim nombre de compositors que han escrit música per a aquest salm, sobretot des del Renaixement: molts temples necessitaven música especialment escrita per a ser interpretada en les funcions religioses rellevants de les festivitats assenyalades, de manera que –amb freqüència– o bé el mestre de capella del temple en qüestió era l’encarregat de posar música a aquests versos, o bé es feia un encàrrec de més volada a un altre músic de més prestigi, o bé s’encarregaven còpies d’una versió ja existent. Fos com fos, l’important era disposar de música polifònica o concertant, segons els gustos i costums de cada moment, per a aquesta part de la litúrgia. A part dels compositors inclosos en aquest enregistrament, Francisco Guerrero, Tomás Luis de Victoria, Giovanni Gastoldi, Felice Anerio, Claudio Monteverdi, Alessandro Grandi, Orazio Benevoli, Dietrich Buxtehude, Marc-Antoine Charpentier, Alessandro Scarlatti, Nicola Porpora, Johann Adolph Hasse o Giovanni Battista Pergolesi figuren en aquesta llista de compositors de renom que van musicar el Dixit Dominus, a més d’altres de més moderns com Andreas Romberg.

El seu text consta de 7 versets que, d’alguna manera o altra, determinen l’estructura musical de les composicions de Vivaldi i Haendel, i –en menor mesura– de Mozart. La versió d’aquest salm que s’inclou a la litúrgia, i que aquests compositors musiquen, afegeix la doxologia al final (Gloria Patri).

JOSEP MARIA VILAR

(Extracte el text del CD)